Ko Shin Moon és un projecte musical francès format a París el 2017 per Niko Shin i Axel Moon, sorgit d'una visió compartida d'exploració sonora i hibridació cultural. El nom de la banda és un homenatge a un àlbum exòtic de l'experimentalista japonès Haruomi Hosono, reflectint la seva profunda admiració pels artistes que traspassen els límits i combinen sons globals amb sensibilitats avantguardistes.

El projecte va néixer quan Axel Moon va tornar d'un viatge de quatre anys per l'Índia, on va recollir instruments folklòrics tradicionals, i es va reunir amb Niko Shin, que havia estat desenvolupant un estudi ric en sintetitzadors analògics i equips de gravació vintage. Aquesta convergència del patrimoni acústic i l'experimentació electrònica es va convertir en la base creativa del so retrofuturista de Ko Shin Moon.

La seva música fusiona instruments de corda tradicionals orientals amb màquines electròniques analògiques, creant paisatges sonors immersius que combinen psicodèlia, space disco, cold wave i elements etnomusicals. Inspirat per un llinatge divers d'innovadors —com ara David Byrne, Bill Laswell, Jah Wobble, Ryuichi Sakamoto, Ilaiyaraaja i Patrick Cowley—, el duet crea una estètica cosmopolita i eclèctica definida pel contrast, l'eclecticisme i la fusió sonora respectuosa.

Les actuacions en directe de Ko Shin Moon són dinàmiques i transformadores, dissenyades com a experiències tant d'escolta com de dansa. Han actuat en importants festivals de música avantguardista i mundial a França i internacionalment, com ara Trans Musicales, Nuits Sonores, Paléo Festival, Francofolies, Winnipeg Folk Festival, Montreal International Jazz Festival i Beirut and Beyond. Les seves gires han recorregut Europa, el Regne Unit, el nord d'Àfrica, el Llevant i el Canadà.

Al llarg de tres àlbums i nombroses col·laboracions en directe, Ko Shin Moon ha desenvolupat una sèrie de llançaments "en miniatura" amb artistes com la cantant grega Mélina Vlachos i la cantant turca Melike Şahin, nascuts d'intercanvis creatius durant residències en ciutats com el Caire i Jaffa.

Amb un credo arrelat en el cosmopolitisme, l'exploració i la hibridesa, Ko Shin Moon continua forjant un camí únic a la intersecció de la tradició i el futurisme, creant paisatges onírics d'un altre món però estranyament familiars que transcendeixen el gènere i la geografia.