Format el 1985 a Abingdon, Oxfordshire, Anglaterra, Radiohead va emergir com una de les bandes més transformadores i aclamades per la crítica de la història de la música moderna. Amb una carrera que abasta gairebé quatre dècades, el grup ha desafiat constantment les fronteres dels gèneres, ha desafiat les normes de la indústria i ha redefinit la relació entre l'art i la tecnologia. La seva evolució des de pioners del rock alternatiu fins a avantguardes experimentals els ha guanyat la reputació de ser un dels grups més influents de la seva generació.

Els orígens de la banda es remunten a les amistats adolescents dels seus membres a l'Abingdon School, una institució independent per a nois. Thom Yorke (veu, guitarra, piano), Jonny Greenwood (guitarra principal, teclats), Colin Greenwood (baix), Ed O'Brien (guitarra, cors) i Philip Selway (bateria) es van unir inicialment sota el nom de "On a Friday", en referència al seu horari d'assaig. Després de signar amb EMI Records el 1991, van adoptar el sobrenom de "Radiohead", inspirat en una cançó de Talking Heads titulada "Radio Head".

El seu àlbum debut, Pablo Honey (1993), va presentar al món el seu so cru i influenciat pel grunge. Tot i que no va ser un èxit comercial immediat, va incloure el senzill revelació "Creep", que va guanyar força després de ser reeditat i finalment va arribar al número setè de la llista de senzills del Regne Unit i al número dos de la llista de pistes de rock modern dels Estats Units. Malgrat aquest èxit inicial, els crítics sovint van qualificar el disc de derivat, cosa que va fer que la banda s'orientés cap a un territori musical més ambiciós.

Amb el seu segon treball, The Bends (1995), Radiohead va demostrar un creixement artístic significatiu. Dirigits pel productor John Leckie, l'àlbum presentava arranjaments exuberants, lletres introspectives i una paleta sonora més àmplia. Cançons com "Street Spirit (Fade Out)" i "Fake Plastic Trees" van destacar la veu captivadora de Yorke i la destresa tècnica creixent de la banda. Els crítics van elogiar el disc per la seva profunditat emocional i maduresa, consolidant l'estatus de Radiohead com una força formidable en el rock alternatiu.

Tanmateix, va ser el seu tercer àlbum d'estudi, OK Computer (1997), el que va consolidar el seu llegat com a innovadors. Produït en gran part per Nigel Godrich, que es convertiria en un col·laborador a llarg termini, l'àlbum va explorar temes d'alienació, tecnologia i por existencial. Cançons com "Paranoid Android", "Karma Police" i "No Surprises" van combinar una instrumentació complexa amb un lirisme distòpic, obtenint un gran reconeixement. Descrit com un punt de referència de la música de finals del segle XX, OK Computer va guanyar un premi Grammy al millor àlbum de música alternativa i és citat amb freqüència com un dels millors àlbums de tots els temps.

En els anys següents, Radiohead va continuar superant els límits creatius. El seu quart àlbum, Kid A (2000), va marcar un allunyament radical de les estructures tradicionals del rock, incorporant elements electrònics, influències del jazz i tècniques de producció avantguardistes. L'absència de senzills convencionals o gires promocionals va desconcertar alguns fans però va captivar-ne d'altres, consolidant encara més la reputació de la banda com a persones que prenen riscos. En el seu llançament, Kid A va debutar al número u del Billboard 200, un testimoni tant de la seva creixent base de fans com de la seva capacitat per transcendir les expectatives del corrent principal.

Els llançaments posteriors van ampliar aquesta trajectòria experimental. Amnesiac (2001) va revisitar material gravat durant les sessions de Kid A, mentre que Hail to the Thief (2003) va oferir una crítica políticament carregada de la geopolítica posterior a l'11 de setembre. El 2007, van llançar In Rainbows a través d'un model innovador de pagament del que vulguis, desafiant els mètodes de distribució establerts i generant debats globals sobre el consum de música digital. L'estratègia va resultar reeixida, amb més de tres milions de còpies venudes a tot el món.

Al llarg de la seva carrera, Radiohead ha mantingut un compromís amb la innovació més enllà de la seva música. El seu ús de plataformes multimèdia, llocs web interactius i actuacions immersives en directe reflecteix un profund compromís amb la cultura i la tecnologia contemporànies. Entre els col·laboradors visuals destacats hi ha Stanley Donwood, l'obra del qual ha acompanyat gairebé tots els projectes des de The Bends, i directors com Chris Hopewell i Paul Thomas Anderson, que han contribuït a videoclips i curtmetratges visualment captivadors.

Malgrat els elogis rebuts per la crítica, Radiohead s'ha enfrontat a reptes típics de qualsevol banda perdurable. De vegades han sorgit tensions internes, sobretot pel que fa a les pressions de la fama i les diferències creatives. Tot i això, aquestes lluites només han alimentat el seu impuls de reinventar-se repetidament. Cada nou llançament porta la promesa implícita d'imprevisibilitat, un tret que manté el públic compromès i els estudiosos analitzen el seu treball dècades després.

A partir del 2023, Radiohead continua actiu, tot i que a un ritme més lent en comparació amb els seus primers anys. Els membres de la banda persegueixen projectes individuals juntament amb reunions ocasionals, garantint que la seva identitat col·lectiva continuï evolucionant. Amb milions de discos venuts a tot el món, nombrosos premis, inclosos múltiples Grammys, i un profund impacte en innombrables artistes de tots els gèneres, la influència de Radiohead no mostra signes de minva. Tant si se'ls considera músics, comentaristes culturals o pioners tecnològics, les seves contribucions a les arts són innegables, un fet objectiu avalat per dades, història i la devoció inquebrantable del seu públic.