La nit del 23 de setembre, la Plaça Catalunya es va convertir en un espai de reivindicació i espectacle dins de les celebracions de la Mercè. El col·lectiu rus Pussy Riot, representat en aquesta ocasió per Alina Petrova i Taso Pletner, va presentar una nova versió del seu muntatge Riot Days Show, una proposta que combina música, performance teatral i denúncia política.

L'esdeveniment va començar amb un missatge en suport a Palestina i va donar pas a un intens sol de bateria que va marcar el to de la vetllada. Tot seguit, el públic va rebre l'aparició de les artistes, emmascarades amb passamuntanyes de colors, mentre una pantalla recordava el caràcter col·lectiu del projecte.

Durant més d'una hora, l'espectacle va recórrer diferents episodis de la trajectòria de Pussy Riot, des de l'acció del 2012 a la Catedral del Crist Salvador de Moscou fins als recents processos judicials a Rússia que han suposat condemnes en absència per a les integrants del grup. La narració va incloure referències a la repressió política al seu país ia la complicitat de les institucions religioses amb el poder polític.

L'actuació, nascuda d'una residència artística a Barcelona dins del programa Artists at Risk, va anar acompanyada de bases electròniques, violí elèctric i elements escènics que reforçaven el to d'urgència. Entre el públic es van desplegar pancartes en suport a presos polítics russos i es van corejar consignes contra el govern de Vladimir Putin.

La proposta no es va limitar a làmbit rus. També es van fer al·lusions a altres conflictes internacionals, amb un èmfasi en la necessitat ampliar la solidaritat cap a Ucraïna en el context de la guerra a Europa.

El tancament va estar marcat per la projecció d'un missatge gravat de Maria Masha Alyokhina, una altra de les fundadores del col·lectiu, actualment a l'exili. L'actuació va concloure amb un minut de silenci seguit de perllongats aplaudiments.

Més enllà del caràcter festiu de la Mercè, la Plaça Catalunya es va transformar en un escenari de resistència simbòlica on l'art es va presentar com un instrument de protesta i reflexió política.